Crònica del Concert "Colònies i Campaments" - 2006Les notes ja havien començat a posar-se a lloc uns mesos abans. Per fi, de nou, arribava el dia del concert. Ara ja només quedava temps per fer les últimes afinacions, acabar d´endreçar lletres i partitures i fer les proves de so. L´escenari del casal, aquell que ja ens coneixia dels dos darrers anys, ens va tornar a rebre i ens va oferir una acollida massa calorosa. Els dits que havien de fregar les cordes i tecles dels instruments van començar a suar, mentre els mes puntuals ja ocupaven els seus seients al voltant d'una taula tènuement il·luminada però dolçament engalanada. Per allà a les 21:30 els músics vam trepitjar, ara ja per quedar-nos, l'escenari decorat amb cables, instruments i aparells de so. La veu contralesca i dolça de la Bibi va presentar el concert, i cada tema l'introduia amb un significatiu text que a molts ens omplia de melangia i, màgicament, ens portava bons i vells records de campaments. La música va començar a sonar, ordenada, suau i sincopada. El concert havia començat. Musica, records, somnis, sorpreses voltaven l'ambient càlid a cada nota pinçada de les guitarres, a cada cop de caixa, a cada corda vibrant del baix, a cada tecla acariciada en el piano, i a cada corda vocal deixada ballar al vent. Molts músics i moltes col·laboracions, moltes cançons. El temps va córrer ràpid fins la mitja part, moment per fer un refrigeri i assaborir variats entrepans i pastissos. Les forces necessàries per continuar. El ritme va anar pujant fins l'últim tema, el que resumia tot el concert, el clàssic popurri. Flors, agraïments i un record fantàstic de l'experiència. El concert: anem de campaments havia acabat, ple d'aventures de somnis, d'èssers estranys, de mags, de pirates, de plarinocs, de ganes de volar, de vida,... també ple d'i·.lusió, esforç, amics, ple d'aventures i de moltes coneixences. (Xavi Gómez)
|